SABIEU QUE...?

…el Carnaval de Solsona va ser un dels primers carnavals que es van recuperar després de la Guerra Civil espanyola…

I que pengem un ruc al campanar…

I que els nostres gegants estan ben bojos…  

            
…els habitants de Solsona se’ls anomena “Matarrucs”…

…a Solsona hi tenim una família amb molts anys de tradició, molt nombrosa, peculiar i d’una gran alçada…   

…els gegants de Solsona no surten de les muralles i només els veureu per Corpus i la Festa Major de la ciutat…

…a Sant Llorenç de Morunys antigament s’anomenava Sant Llorenç dels Piteus…  I que les golfes de les cases les anomenen “perxes”…

…hi ha una font a la comarca on la gent hi van a fer novenes i que cura les malalties de la pell…

…a la comarca hi ha una rosa dels vents que us indica que esteu just al centre geogràfic de Catalunya…

…a Sant Llorenç de Morunys per Corpus floreixen els carrers i els portals…

…el poble amb el nom més curt de Catalunya es troba a la comarca del Solsonès…

…a la comarca hi tenim un cementiri modernista que va ser construït per en Bernardí Martorell…   

... no us tallareu encara que passegeu rodejats de ganivets...

... en un parc, molt a prop de Solsona, hi ha bolets, fins i tot quan neva...   

…Solsona és l’única capital de comarca que té pregoner…

I que a toc de corneta anuncia bands de l’Ajuntament, mentre que amb la campaneta fa saber les defuncions…

…tenim una presó sense parets ni reixes i amb magnífiques vistes panoràmiques…         

…una pallaresa no és una noia del Pallars, sinó que és un ganivet típic de Solsona…   

…si aneu a veure el pessebre vivent d’Ardèvol i vigileu bé, hi trobareu un caganer de veritat…

…les dones de fum i aigua s’anaven a emmirallar i pentinar a la font de cal Sala…

…el comte Guifré el Pelós va ser ferit de mort a la nostra comarca…

…a la comarca hi ha un poble anomenat Cambrils que no té mar, però té sal i patates…   

…a Solsona tenim els trabucaires i que per les festes o bé quan alguna autoritat visita la ciutat, fan sonar els seus trabucs deixant un rastre de pólvora…

I que també les bales de trabuc es poden menjar…