Solsona
és la capital de la comarca del Solsonès. S’han trobat vestigis que demostren
que ja era habitada al neolític, cap al 3000 aC. L’origen de la Solsona actual
cal situar-lo al segle X. La ciutat va néixer a l’entorn del castell i del monestir.
L’any 1593 es va crear el bisbat de Solsona i, l’any sobre, el rei Felip II
li va donar el títol de ciutat.
Solsona manté la mateixa estructura de quan
era una ciutat emmurallada i conserva tres portals d’entrada: el del Pont, el
del Castell i el de Llobera, així com algunes parts de la muralla al Vall Calent
i el pou de gel, indret on guardaven el gel perquè es conservés.
L’oferta
cultural de Solsona està també àmpliament representada pels museus Diocesà i
Comarcal i del Ganivet i Eines de Tall; a més té un conjunt d’edificis de gran
valor arquitectònic com la catedral, d’estil gòtic i que conserva els tres absis
i el campanar del temple romànic, consagrat el 1163. Al seu interior es troben
un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu de la Mercè i la imatge de la Mare
de Déu del Claustre, talla de pedra de finals del segle XII, i patrona de la
ciutat.
Al Palau Episcopal, edifici neoclàssic, es pot visitar el Museu Diocesà
i Comarcal, que conté importants obres d’art del romànic, del gòtic o del renaixement,
i una sala dedicada a escultures procedents de la muntanya de sal de Cardona.
La visita per Solsona també ens portarà a conèixer magnífics edificis, com el
de l’Ajuntament, del segle XVI, o el Palau Llobera, que correspon a l’estil
gòtic d’una casa catalana del segle XV.
La visita pel nucli antic de Solsona
cal pendre-se-la amb calma, passejant pels seus carrers estrets o les places,
com la de Sant Joan, i fitxant-se amb els detalls, teieres, escuts o bé els
caps de biga treballats a les barbacanes, que ens parlen de la seva història.
El
folklore de Solsona destaca per la seva majestuositat. Els balls dels gegants,
els cavallets, l’àliga, el drac, la mulassa o el ball de bastons s’han mantingut
amb la mateixa essència amb què van ser creats, la majoria d’ells al segle XVII.
Els trabucaires són també un element característic del folklore solsoní. El
Carnaval de Solsona és un dels més importants de Catalunya i destaca per ser
diferent de tots. Les populars disfresses han estat substituïdes per bates de
tots colors i pels "gegants bojos", que, junt amb la penjada del ruc,
són elements insubstituïbles del Carnaval de Solsona.
La rodalia de Solsona
també ofereix racons plens d’atractiu. En un radi de menys de quatre quilòmetres,
es troben el parc de la Mare de la Font, un espai natural pensat per a tota
la família; el Castellvell d’Olius, amb l’església del Remei del segle XV, des
d’on es pot contemplar una magnífica panoràmica de la comarca; i un gran nombre
de fonts, esglésies romàniques i altres construccions d’interès històric, com
és el pont de l’Afrau, aqüeducte que havia servit per portar l’aigua a Solsona.
Tots els punts d’interès es poden seguir mitjançant rutes a peu, amb BTT o amb
cotxe. La informació sobre aquestes rutes, la trobareu a l’Oficina de Turisme.
OLIUS-CLARIANA
DE CARDENER-NAVÈS
A cinc quilòmetres de Solsona, per la carretera de
Berga, trobem la parròquia de Sant Esteve d’Olius, un notable exemplar del romànic
llombard de la segona meitat del segle XI. L’església és un edifici d’una sola
nau amb una cripta sota l’altar, joia del romànic, formada per tres petites
naus sostingudes per sis columnes. A pocs metres s’aixeca un cementiri
d’estil modernista, construït per Bernardí Martorell i inaugurat l’any 1916.
Cal destacar que algunes tombes estan excavades a la roca. Clariana de
Cardener es troba a mig camí de Cardona a Solsona. Llocs d’interès són l’església
de Santa Àgata, una construcció preromànica encara que la seva consagració no
va ser fins al segle XII; el pont de Buida-sacs, i l’embassament de Sant
Ponç. A Navès, i confrontant amb la vall de Lord, es troba l’embassament
de la Llosa del Cavall, amb paratges extraordinaris i on es pot practicar el
piragüisme. Seguint per Navès, ens endinsem a la Catalunya vella. Destaquen
el castell i l’església de Besora, documentada en el segle X. Busa és un magnífic
mirador situat a 1.526 m d’altitud, un paratge natural i també zona protegida,
on es troba, caminant uns 30 minuts el Capolatell, una autèntica illa natural
que va servir de presó militar durant la guerra contra el francès. Novament
a la carretera de Berga, ens surt al pas l’església de Santa Margarida de Navès,
que conté importants restes arqueològiques. El curs del riu Aigua d’Ora ens
apropa al monument del comte Guifré, l’ecomuseu format per un molí i una serradora
activats per la força de l’aigua i que es posen en funcionament durant les visites;
i a l’antiga escola es pot veure una mostra de les eines i estris utilitzats
en aquestes activitats. Més endavant, al costat del riu i sota els cingles
de Busa, es troba el monestir de Sant Pere de Graudescales, d’estil romànic,
de creu grega, amb tres absis que conserven arcuacions llombardes i un cimbori
vuitavat.
LLOBERA
- CASTELLAR DE LA RIBERA - PINELL
Llobera i Pinell de Solsonès són municipis
que en temps de moros i cristians havien estat terres fronteres i perilloses.
Aquest passat ha deixat un gran nombre de terres de defensa, com les de Peracamps
de Llobera, Vallferosa i Sallent de Pinell. Construïdes entre els segles IX
i XII per posar els fonaments de la repoblació del país, les torres romanen
orgullosament dretes enmig del paisatge. Una d’aquestes torres, la més colossal,
és la de Vallferosa, cilíndrica i d’uns 30 metres d’alçada (s’hi arriba caminant
uns 30 minuts). En el recorregut per aquests municipis també destaca el dolmen
de Llobera, un dels més grans que es conserven a Catalunya (10 minuts a peu).
En
el petit poble de Sant Climenç de Pinell trobem un conjunt arquitectònic format
per l’església romànica del segle XII, un casal senyorial que conserva encara
alguns emblemes heràldics, i la vila closa. Pinell té altres atractius, com
les restes de l’antiga església romànica de Madrona. Castellar de la Ribera
també ofereix al visitant construccions de gran valor històric, com l’església
de Sant Julià de Ceuró, del segle XI, i la de Sant Andreu de Clarà, que es va
començar a construir al segle XII; la necròpolis de Ceuró, datada del 4000 aC,
i els dólmens del Llor i els del Clot del Solà. Sobre un turó a peu de
carretera es troba el petit nucli de Castellar de la Ribera, amb l’església
de Sant Pere i l’edifici de l’Ajuntament, lloc on es pot visitar l’antiga
escola rural de la postguerra de Castellar de la Ribera, que va estar activa
entre 1940 i 1973 i que és testimoni del que era l’ensenyament de l’època en
les zones rurals.
ODÈN
- LLADURS
El misticisme que genera el paisatge en estat pur d’Odèn
ha donat lloc a nombroses llegendes de bruixes i éssers mítics. Punts com el
forat de la Grallera o el pla de Marcús han sigut pas i amagatall dels antics
contrabandistes. A Cambrils, les antigues salines junt amb la font Salada són
llocs d’interès; la capella del Remei i les restes del castell de Cambrils són
també punt de partida de nombroses excursions a peu, amb BTT o a cavall. Altres
llocs d’interès són el mirador de Serra-seca per contemplar les montserratines
o roques blanques, la font de Cal Sala, el Codro de l’Elefant -gran roca que
com el seu nom indica sembla un gran animal- situat al costat de la font de
Sant Quintí, i l’esglesiola del mateix nom. Un paisatge exuberant és el que
contemplarem des de les restes del castell d’Odèn i l’església romànica de Santa
Cecília, les coves dels moros o Ca la Rita, casa construïda a la paret de la
roca. Escalada a les roques de Canalda o espeleologia a l’avenc de Montserrat
Ubach. Canalda és un pintoresc llogaret de muntanya. A Lladurs els espais naturals
són un dels seus principals atractius, és un municipi bàsicament rural, on la
població viu en masies disseminades. Als boscos de pins, roures i alzines, cal
afegir-hi els racons modelats per l’aigua. Un clar exponent dels capricis de
l’aigua és l’indret anomenat el pont del Clop, en el curs de la ribera Salada,
on també podem trobar el Camp de Golf. Molt a prop de les Fonts de Lladurs,
hi ha les restes de l’antic castell on s’arriba a peu (20 minuts), i itineraris
que ens menen al pont de l’Afrau, aqüeducte que antigament portava l’aigua a
Solsona (l’aigua de Lladurs des del segle X és la que abasta els habitants de
Solsona). Esglésies romàniques com la de Sant Sadurní de la Llena segle XI,
Santa Eulàlia de Timoneda segles XII-XII, la de Montpol, l’església parroquial
de Santa Maria de Lladurs o el santuari de Massarrúbies són una mostra de les
edificacions religioses més interessants que conserva el municipi i un clar
exponent del seu patrimoni cultural. Per Odèn i Lladurs passa gran part del
recorregut del Camí dels Bons Homes, el GR7 i el GR1.
RINER-PINÓS
- LA MOLSOSA
A Riner es pot visitar un dels santuaris marians de més
interès tant religiós com artístic de la comarca, el santuari del Miracle,
on s’aparegué la Mare de Déu a uns pastors el 3 d’agost de 1458. Les construccions
més antigues són la Casa Gran i l’església, que daten dels segles XVI i XVIII;
però el que cal destacar és l’important i monumental altar major, d’estil barroc
català, obra de l’escultor Carles Morató a mitjan segle XVIII. El monestir és
atès des de l’any 1901 per monjos benedictins procedents de Montserrat.
Riner
ofereix altres punts d’interès, com els pobles de Su i Freixinet, o construccions,
com l’església de Sant Martí, o la torre de Riner. La Molsosa és terra de pagesos,
carregada de vestigis històrics, com l’església parroquial de Santa Maria, documentada
el 1008, i les restes de l’antic castell. Un dels pobles és Prades, amb carrers
i places de pedra perfectament conservats. En el municipi de Pinós el
conjunt arquitectònic més important és el que forma el santuari de Santa Maria.
A pocs metres, una rosa dels vents esculpida en pedra ens indica que ens trobem
al centre geogràfic de Catalunya. A menys de tres quilòmetres, hi ha Ardèvol,
el poble més important del municipi i amb una gran vitalitat cultural; es reconeix
per la gran torre de defensa situada al mig del poble. Antigament aquesta torre
era cilíndrica i en enderrocar-se va quedar al descobert una altra torre, quadrada,
que hi havia a l’interior i que és l’actual; és l’única de la comarca a la qual
es pot pujar. Aquest poble, en arribar les festes de Nadal, retrocedeix en el
temps i es converteix en un pessebre vivent. Pinós compta amb esglésies com
la de Sant Pere i Sant Miquel de Vallmanya i la de Sant Pere de Matamargó. Aquesta
terra, amb olor de pólvora, ha estat bressol de militars carlins del segle passat,
com el general Tristany, el qual està enterrat al cementiri d’Ardèvol.
SANT
LLORENÇ DE MORUNYS - GUIXERS - LA COMA I LA PEDRA
La vall de Lord, formada
pels municipis de Sant Llorenç de Morunys, Guixers i la Coma i la Pedra, és
situada en un paratge prepirinenc al nord del Solsonès. Sant Llorenç de Morunys
té els seus orígens en la comunitat de clergues erigida a les darreries del
segle IX. Des del segle XIV fins a mitjans del segle XIX, aquest municipi va
ser conegut per la seva indústria de draps de llana, anomenats "piteus";
era tan gran la fama d’aquesta indústria que la població antigament era coneguda
per Sant Llorenç dels Piteus. Actualment té fama pels seus embotits i pels bolets
que creixen als seus verals. És interessant visitar el conjunt arquitectònic
format per l’església parroquial d’estil romànic, l’altar de la Mare de Déu
dels Colls d’estil barroc, l’orgue (un dels més ben conservats de Catalunya
i actualment en funcionament), diversos retaules renaixentistes i el claustre.
L’església de la Pietat, el pont de Vall-llonga i els portals medievals d’accés
a la vila són altres construccions d’interès històric. La Coma i la Pedra és
un altre dels municipis que formen aquesta vall i un dels més coneguts per l’estació
d’esquí alpí de Port del Comte i per estar també a prop de la d’esquí de fons
de Tuixén-La Vansa. Cal destacar les fonts del Cardener, lloc on neix el riu
del mateix nom amb una magnífica àrea de lleure. El municipi té altres fonts
d’aigües pures, però cal destacar la de la Puda, coneguda pels seus beneficis
curatius. El pintoresc poble de la Coma mereix una visita. En aquesta terra,
el verd de la vegetació es fon amb el blanc de la neu a l’hivern, i amb el gris
de les pedres romàniques d’ermites o esglésies, com la de Santa Magdalena de
les Tragines, Sant Lleïr de Casabella o la de la Pedra, on també es troben les
restes de l’antic castell del segle XIV. Guixers és un municipi sense nucli
de població, amb les serralades del Montcalb, els Bastets o indrets com el pont
Cabradís, que inviten a l’excursionisme. A coll de Jou trobem l’àrea de lleure
i el mirador de la Creu de Codó. Guixers té el santuari de Puig-aguilar i importants
esglésies romàniques, com la de Santa Creu d’Ollers o Sant Serni de Vilamantells,
que es troba a mig camí del santuari de Lord, al qual s’arriba caminant
uns 20 minuts. Aquest santuari és el que dóna nom a la vall i és centre de devoció
popular, amb la celebració durant l’any de diferents aplecs. La vall de Lord
disposa d’un gran nombre de rutes marcades per recórrer a peu, i per als amants
de la bicicleta de muntanya hi ha un centre BTT amb rutes circulars de diferents
dificultats.